Оригинален текст
Una parella lingüística,
una oportunitat
denterrar laffaire Patrícia,
fer dissabte emocional.
Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo tensenyo, tu mensenyes
i ens ensenyem tots dos.
Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, dAristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
mels imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.
Vaig provar dimpressionar-la
fent un Google damagat:
Llull, Pujols, Ramon Sibiuda.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant-me lerotisme
potencial del català,
va dir: Joan, vull que mensenyis
a millorar el pronunciar.
I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit Despertaferro! lalmogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai thi trobes no tho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.
Em va preguntar en què creia
mentre sempassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:
Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós.
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós).
Va dir: La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir lego de terra i ella es va posar a ballar.
I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant dEpicur em parlava.
Mentre pujàvem lescala
del seu pis, va deixar anar:
Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixat portar.
I vaig dir: Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard.
I per un cop les paraules, lexacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar letern retorn.