Оригинален текст
"Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda, però
s'expressa amb una sintaxi excel·lent."
Al terrat hi ha xerinola
ximxiviri damunt dels totxos
baixa per la xemeneia
i es converteix en un xiuxiueig.
A Bordeus diu que els més xovinistes
beuen xampany, però aquí baix
Perdo Ximénez només xarrupa xerès.
Amb vi xarel·lo, aquí només mengem xató
i els pixapins xocolata amb xurros
en xicres del carrer Petrixol,
mentre parlen de ximpleries en xava.
Els xilens teixeixen xals,
a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s'hi atreveixen
(I tanmateix ens van de xulos).
En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta
a la panxa d'en Patxi que perd la txapela i s'exalta
i li diu "xeeee, relaxa't".
I ho fa d'una forma ben complexa,
toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa.
I al mateix moment en un stage a Mèxic,
Txevtxenko xuta una xilena
i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
Les xifres que no es mereix s'engreixen exageradament.
A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota.
Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota.
El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves,
xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup.
Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix...
Al Txad si tenen xamba, s'abasteixen de deixalles.
Caixa o faixa.
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".
Bufa xaloc al vaixell,
en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona:
Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren... I no es queixen.
El xicot que va conèixer en un xat
s'aixeca per un kleenex.
La Xuxa, panxuda i xopa,
xiscla encara d'excitació a l'entrecuix
i xiuxiueja: "Eixuga't i tornem-hi!".
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?"
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".
Microxips i una xiruca eixerida,
i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l'índex.
Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix
i el seu amic el coix li aixafa una maduixa.
Xalen el bruixot i la bruixa,
Un xiquet xinès exigeix el seu xumet
i un LP d'en Xesco Boix.
La Xènia s'enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon.
Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions
es deixa endur per la disbauxa.
Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos,
flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos.
La rauxa s'estén d'Elx a la Garrotxa, d'Andratx a Flix.
I un xafarder llegeix el Xoriguera.
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".
"La xilografia exclusiva del text d'alexandrins d'en Xènius sorgeix d'un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.