Оригинален текст
La nostra estirp йs de titans, I ho dic sense cap prejudici.
Penseu sinу en la gent, que dia rera dia,
Sofreix, estima I mor.
Aquella trista I oblidada gent
Que cada tarda menja el mateix plat poc amanit de tendresa
Que es separa per dues cambres,
Per enyorar els camins que se sap irremeiablement
Venзuda pel destн.
I engendra en els infants, I creix en els infants,
I йs poderosa I dolзa com un arbre
Com un gran arbre dens I vigorуs
Que cada primavera treu florida.
La nostra estirp, ben cert, йs de titans.