Оригинален текст
No tinguis cap pressa
i posa a la balança
el cor i la esperança.
Guarda una abraçada
i guiam amb la llum
que tens en la mirada,
que brilla més que el sol.
I en el silenci
et mirava i tentenia
ignorant la gelosia,
sacrifica sobre el llit
la meva pell.
I en el silenci
no tinguis cap dubte,
posa a prova el teu instint
serà un bon repte,
que el meu nom sigui la veu
que avui murmures
i samaga.
No tinguis pressa
que jo de debò
sabré esperar-te
en silenci.
No tinguis cap pressa
i deixa que el cabal
es dugui la tristesa.
Mostram la drecera
que eviti el precipici,
és la millor manera
per no fer caure el sol.
Magradaria
no sentir melancolia
pararia i, sense pressa,
provaria a ser invisible,
jugaria a coneix-sens,
com si fos el primer dia,
seria el joc que ens provaria,
el que sempre ens uniria.
I en el silenci...