Оригинален текст
Ens hem cremat les mans
tants cops com ha calgut.
Hem mossegat el terra
sempre que hem caigut
i si mai en algun dia
he comès algun error
ara tot el que puc dir-te
és que ho sento molt.
Però no hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.
Ara tinc la cara
cremada pel vent.
També tinc els teus poemes
escrits a la meva pell
i si un dia et fan falta
no pateixis, jo te'ls guararé
i si un dia et fan falta
no pateixis, no els oblidaré
els porto escrits a la pell.
Però saps molt bé que cal
que anem de pressa
que potser no hi som a temps.
Vam marxar de casa
ara fa molt temps
vam partir un dia
que no feia vent.
Les veles no es movien
el mar estava quiet
anàvem a la deriva
a l'horitzó no es veia res.
No hem de mirar enrera per
poder sentir-nos bé
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.
I totes les promeses
que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada
d'aquell que només té fe
i si un dia ens fan falta
no pateixis, que jo les guardaré
si un dia et fan falta
no pateixis, que no les oblidaré
les tinc escrites a la pell.
Però saps molt bé que
cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.
La tardor ha arribat
començo a tenir fred
les hores se'm fan curtes
i aquests temps són molts incerts
que la vida va de pressa
i sento com s'escapa de les mans.
Que els poemes i promeses
que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré
doncs saps molt bé que cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.