Оригинален текст
Viure no йs fаcil als seixanta,
quan no йs la sang, el colesterol,
de tant en tant la salut t'espanta,
tot sense sal i ni gota d'alcohol.
No et falta gaire per jubilar-te,
perт el pagиs ho йs fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.
L'ъltima glaзada del mes de marз
et va obligar a donar aquest pas,
de matн quan te'n vas al nou treball,
se t'entelen els ulls tirant carrer avall.
De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t'has cremat amb la terra
i ara jaio, et donen pel sac!
Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut perт pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Deu si tot aixт йs just.
Йs tard quan arribes i estаs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no tй remei", la dona et diu,
"perт qui mana no, d'aixт no en viu!"
De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t'has cremat amb la terra,
i ara jaio, et donen pel sac!