Оригинален текст
Em llevo i miro pel balcó
quin cel tan gris, amaga el sol.
Un vol docells dibuixa a laire,
volen cap un altre lloc.
Sota la porta bufa el vent
i jo descalç ho noto als peus,
em posaré mitjons ben dobles.
Crec que avui no sortiré
Construiré
una realitat alternativa, per viure-hi després.
On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.
On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho asseguro!
Veniu i us ho ensenyaré.
Ja sapodera del meu cos
lavorriment dun dia fosc.
Projectaré tots els detalls
a la paret del menjador
Amb globus farcits de colors,
espetegant faran ressò,
Voilà!, ja tinc la porta oberta
cap una altra dimensió
Fruit del meu cor
Agafa m de la mà si et sents cansada i torna a començar.
On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.
On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho asseguro!
Veniu i us ho ensenyaré.
Em llevo i miro pel balcó,
tu des del llit veus brillar el sol.
Taixeques duna revolada,
junts anirem a fer un volt.
El dia es fon, ha estat genial,
repetirem, ara hem de saltar,
per la paret del menjador
agafats de la mà
Hem de saltar
Però no oblidis que si et sents cansada, torna a començar.
On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.
On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho asseguro!
Veniu i us ho ensenyaré.