Оригинален текст
Va ser a la tardor del 1707 i encara volen
cendres pels mateixos carrers, les classes
populars contra les tropes del rei, les pedres
ho recorden quan avui les prenem.
Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí,
el mateix combat.
Va ser la primavera dels anys que hem viscut i
encara veig com brillen avui els teus ulls, quan
prenem els carrers, escenaris d'un temps, revoltes
que han tancat les ferides dels teus punys.
Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí,
el mateix combat.
Tot el que has viscut, tot el que has cregut, a
dins dels teus ulls, a dins dels teus punys. I la
nostra revolta mai no podran aturar, els nostres p
unys alçats mai no podran abaixar, els nostres
somriures mai no podran esborrar, la nostra actitud
sempre serà de combat. I mai no deixes mai de lluitar
contra el poder, mai no deixes mai de plantar cara
al poder. Ahir, avui i demà sempre contra el poder!