Оригинален текст
Em pose a plorar, on em arribat?
Parles de repeticions, que no hi ha varietat.
Mirant el mar o mirant cap al cel
Tu veus contaminació, sempre trobes maldat.
Vull parlar damor, vull parlar de pau,
Trobar la tendresa que fa temps vaig buscant
Vull parlar de sort, parlar per parlar,
Però aquesta ràbia se mescapa...
I no puc callar...
Quan veig algú a terra i demana ajuda i es troba trepitjat.
Quan veig que la impotència pot trencar les forces que hem guanyat.
Quan veig que la incultura pren la paraula abans dhaver pensat.
Quan trobe que la història acaba sent un conte ja contat.
Segueix plorant, no sabem parar.
No coneixen tots els límits de la bestialitat.
Mirant el cel, busque tranquillitat.
Sols hi trobe pollució, sols hi trobe ansietat.
Vull parlar de goig, parlar digualtat,
Trobar-li a la vida el que queda natural.
Vull parlar de sort, parlar per parlar,
De nou esta ràbia se mescapa...
I no puc callar...
Quan veig algú a terra i demana ajuda i es troba trepitjat.
Quan veig que la impotència pot trencar les forces que hem guanyat.
Quan veig que la incultura pren la paraula abans dhaver pensat.
Quan trobe que la història acaba sent un conte ja contat.
Vull parlar de sort, parlar per parlar,
De nou esta ràbia se mescapa...
I no puc callar...
Quan veig algú a terra i demana ajuda i es troba trepitjat.
Quan veig que la impotència pot trencar les forces que hem guanyat.
Quan veig que la incultura pren la paraula abans dhaver pensat.
Quan trobe que la història acaba sent un conte ja contat.(x2)