Оригинален текст
Un camell d'orient entra a la ciutat
carrega a la gepa un sac ple de regals,
pregunta al seu rei quin camí han de seguir
però l'home està ben adormit.
El camell vol despertar-lo amb un crit, que es perd en la nit.
Disculpi taxista em podria orientar?
Som a nit de reis com vostè ja sabrà.
Un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny.
Però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tant perdut.
I grimpa el camell, grimpa pel fanal,
descansa al balcó del pis principal.
Es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el rei dorm en el carreró.
I el camell no vol malgastar ocasió
de tastar unes neules i un torró.
I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa travessant un riu.
Però no queda temps i s'apropa al sofà,
amb les dents treu amb cura del sac:
una bicicleta de colors llampants, unes nines russes i uns soldats.
I un camell d'orient surt de la ciutat,
la gepa lleugera buida de regals.
El rei es despertà i pregunta on estan,
-Pot estar tranquil majestat.
Contesta la bèstia avançant per l'asfalt.
-Ja l'avisaré en arribar.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant,
I el sol va sortint i el rei segueix roncant,
I el sol va sortint i el rei segueix roncant,
I el sol va sortint i el rei segueix roncant.