Оригинален текст
Et deixo un pont de mar blava
que va dels somnis fins als teus ulls,
des dAlcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.
Et deixo un ram de preguntes
perquè templenin els dits de llum
com la que encén lesguard
dels infants de Sidó.
Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.
Que desvelli la remor de tots els temps
i ens ensenyi loblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de lamor
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,diferents
Et deixo un pont desperança
i el far antic del nostre demà
perque servis el nord
en el teu navegar.
Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç dun blau lluminós
que cantava a LAlguer
per cantar el seu enyor
Et deixo laigua i la set,
el somi encès i el record.
I a Ponza la mort
per viure cara al mar
el mar
el mar.
Lespai ple de llum
on semmiralla el mar
el mar
el mar.
El blau del nostre silenci
don sempre neix la cançó.
Que desvelli la remor de tots els temps
i ens ensenyi loblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig del amor.
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents, diferents