Оригинален текст
Ja fa mesos que ho intento
Però només ha crescut el que sento
Sé que no tornaràs i encara t'espero
Provo mil maneres d'oblidar,
Busco pels carrers de la ciutat,
Busco entre les pedres i no trobo més
I no trobo més que cares que ensopeguen amb el teu record
Jo només demano un home que m'estimi
Però sense protestar
I que tingui el teu somriure
I també la teva boca i el teu nas
I que cada dia estigui al meu costat
No sé què puc fer, no sé
Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré
No hi ha ningú com tu
No hi ha ningú com tu
Ningú que decideixi trencar-me la vida
I s'emporti el meu somriure
No hi ha ningú com tu
Em quedo sola i tan cansada
De no deixar desperar una trucada
El sentiment que guardo mai no sacaba
Oh, potser serà millor buscar companyia
Algú que vulgui arreglar-me la vida
Però reemplaçar-te sé que no és la sortida
No sé què puc fer, no sé
Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré
No hi ha ningú com tu
No hi ha ningú com tu
Ningú que decideixi trencar-me la vida
I s'emporti el meu somriure