Оригинален текст
No diguis res més
entre silencis ja parlem
que les ferides duren més
quan s´atura el temps.
No trenquis la pau
que ara mateix podem trobar
en el fons d´aquest oceà de mentides.
I mentre el món es mou
jo em quedo sol.
I a Tàrrega ja s´està fent fosc
no queda res d´allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça´m i abriga el dolor.
No queda més temps
per desitjar el que mai no tindré
per intentar el que mai no seré,
per no ser res.
I mentre el món es mou
jo em quedo sol.
I a Tàrrega ja s´està fent fosc
no queda res d´allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça´m i abriga el dolor