Оригинален текст
En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà
Tot allò que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
lalba és ben a prop,
la sento,em va envoltant
La història ja se sap,
no tothom lexplica igual;
es difícil dempassar,
la veritat del del costat
Ara a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota lamargor,
que volen amagar
I canto als llits buits,
a la mare, al seu patir;
a tot el temps fugaç,
de que ens van desposseint
Al ferro, al seu crit
al pare atemorit
a tothom que ho patim
Escoltem des de petits,
tot allò que hem destimar,
tot allò que hem de ser,
a la força imposat
ara, prop dels oprimits,
cantaré una cançó,
coberta tenen ja,
tota lamargor
A la soledat,
als íntims i als amics,
a cada instant del viure,
que de les mans, ha fugit
Als qui van ser ahir,
als qui son ara aquí,
als que encara han de venir
Estimada vull sentir,
que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,
el dia de demà
I que els que vindran després,
ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran
Digam per favor,
ara amiga ja,
allò que vull escoltar,
estimada, amor
En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres fins la vida han donat..
Als que de camí,
mai no han arribat,
als que lluitem,
i al vent de
llibertat