Оригинален текст
La llum que baixa i es mostra a través
d'una esquerda d'un núvol espès
desfà, a poc a poc, la mirada al passat
que algun dia va ser castigat.
Sempre he viscut pensant que era el millor;
per això, sóc tan fràgil i em persegueix el dolor.
Creia que jo no tenia res ni ningú amb qui poder seguir...
On hi ha l'amor, junts veurem
com els sentiments viuran, no moriran.
Els agafo, els vaig fent nets; t'intento envoltar,
portant-te cap a un cel nou.
Visc esperant, somiant,
que un dia l'univers esclati entre flames.
No estaràs sol, no busquins dins un bosc infinit.
Abraça el vent: ell et durà cap a un nou món...