Оригинален текст
La llum que baixa i es mostra a través
d'una esquerda d'un núvol espès.
I es fa poc a poc la mirada al passat
que algun dia va ser castigat.
Sempre he viscut pensant que era el millor.
Jo sóc tan fràgil i em persegueix el dolor,
creia que, jo no tenia res, ni ningú amb qui pogués seguir.
On hi ha l'amor junts veurem
com els sentiments viuran, no moriran.
Els agafo els vaig fent i els intento envoltar
portant de cap un cel nou.
Visc esperant somiant,
que un dia l'univers, esclati entre flames.
No estaràs sol, no busquis més un bosc infinit,
abraça el vent, ell et dura cap a un nou món.