Оригинален текст
Surto de casa
mastego laire pel camí,
mencenc una "tatxa"
la noto més intensa avui,
i me nadono
que ha canviat el lloc i el temps per mi,
i menamoro
dallò que penso,
dallò que invento...
Faré que els dies que em queden,
siguin tots per mi.
Em giro i crido!
Dins la mancança,
invento el fàrmac del destí.
Ja no puc fer-me enrera
ha despertat el que dormia en mi.
Faré que els dies que em queden,
siguin tots per mi.
Em giro i crido!
Fixat que passa
el món pot ser claror,
que no et sentin en veu baixa.
Si tens lesperança
que el tot sigui per tots,
preguntat tu mateix que passa!
Dins duna bossa,
llenço la nostàlgia de lahir.
Es tracta de voler-ho
pots saltar la tanca amb mi.
Si un dia torno tofereixo venir amb mi,
em giro i crido!
Fixat que passa
el món pot ser claror,
que no et sentin en veu baixa.
Qui ets?, què fas?, què veus?, on vas?
Sé que tu busques.
Si tens lesperança
que el tot sigui per tots,
preguntat tu mateix que passa!