Оригинален текст
Asseguda al costat d´un llit estrany
ella es mira
d´una capsa cansada de guardar
fotografies
les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
a una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
les visites
ella posa la ràdio forta i fa
com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;
la petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc
les sabatilles
pensa que necessita més petons
i menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
que l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.