Оригинален текст
Tot és negre, el carrer és buit,
els bars ja han tancat, ni rastre de més whisky
Com ja ve sent habitual, sempre lúltim en marxar
Esperant un darrer got, que esborri el teu record
El record daquells dies que vam estar junts
el reflex daquell somriure en una última mirada.
Limatge de tu i jo units
Que em tortura des de ben endins
(Amb força)
corro però no hi sóc a temps,
sescapa i no faig res per no
sentir-me indiferent.
Crido però seguidament mamago
La sento però sé que no hi és
No la veuré més.
Quan menys tho esperes perds tot el que tens.
Les coses bones se les endu el vent
Avui, el cap nota colors
i el cos veu gustos la llengua olora sorolls.
Les mans senten tristesa, complexa disfunció
avui, ja res val la pena, jo era tu però encara tu sóc jo.
Estàvem units per un nus de perfecció
I ara només em queda entrelligar-me al món
Amb uns cables que no tenen principi ni final
Em pregunto i em responc
que és això el que em fa més mal.
Corro, però no hi sóc a temps...