Оригинален текст
Ja és passada mitja nit,
porto estona dins dels llit,
no faig més que refugiar-me dins del conte de l'oblit.
Perdo el cap reconstruint,
escenaris d'un desig,
és per culpa de l'olor que encara ve del teu vestit.
I és molt fàcil començar, tan difícil acabar,
m'he de fer a la idea que ja no hi haurà demà.
Perdo el temps mirant des de casa al carrer,
delirant, cada cop que veig que bufa el vent,
sóc capaç d'imaginar que ets dormint al meu costat.
Veig que el món s'acaba entre quatre parets,
una presó sense reixes que em separa d'on ets,
no hi ha més opció que dir que et prometo que si véns seràs feliç.
He deixat escrit un full ple de coses que no he dit,
sabent que ara és massa tard per decidir canviar el destí,
les estrelles que ja hem vist brillen per riure's de mi,
és curiós com puc odiar tot el que junts vam descobrir.
I és molt fàcil començar, tan difícil acabar,
m'he de fer a la idea que ja no hi haurà demà.
Perdo el temps mirant des de casa al carrer,
delirant, cada cop que veig que bufa el vent,
sóc capaç d'imaginar que ets dormint al meu costat.
Veig que el món s'acaba entre quatre parets,
una presó sense reixes que em separa d'on ets,
no hi ha més opció que dir que et prometo que si véns seràs feliç.
és complicat centar-se si tot és lluny del teu avast,
jo no vull despertar del somni en el que sempre hi ets present.
Perdo el temps mirant des de casa al carrer,
delirant, cada cop que veig que bufa el vent,
sóc capaç d'imaginar que ets dormint al meu costat.
Veig que el món s'acaba entre quatre parets,
una presó sense reixes que em separa d'on ets,
no hi ha més opció que dir que et prometo que si véns seràs feliç.