Оригинален текст
El vent arrassa les muntanyes
i amb el silenci va enraonant,
tot boig de pols sembrant aranyes,
pentina branques com dits de mort.
Ben lluny enllà lencís de laigua,
no sé perquè però dic el teu nom,
la fosca em fa oblidar la casa:
per tota resposta el vent del nord.
Les mans de lombra mabraonen
i el cant dels grills em fa tremolar,
no trobe el cel ni el blanc de lluna
i els gripaus menvoltaran.
Exactament conec ma grandària
però el misteri regna pertot,
se que sou dins de la gran casa,
però per un moment tot mha fet por.
Endins, a prop del foc lalcohol
us fa ballar fandangos;
endins, entorn del foc la joia
us fa cantar;
les llàgrimes del vi sarranquen
amb un tango:
sé que us tinc al meu costat